Gran fe devia om’ aver en Santa Maria

De Cancioneros Musicales Españoles
Revisión del 11:49 4 ene 2015 de Elalguacil (discusión | contribuciones)
(dif) ← Revisión anterior | Revisión actual (dif) | Revisión siguiente → (dif)
Saltar a: navegación, buscar


FICHA DE LA OBRA

Observación General

Índice de autoridades:

  • Gran fe devia om’ aver en Santa Maria
  • Cantigas de Santa María
  • Cantigas de Alfonso X el Sabio
  • Cantiga 187
  • Cancionero Cortesano
  • Siglo XIII

Autor del texto

La autoría no esta clara. Ver observación en Cantigas de Santa María

Autor música:

La autoría no esta clara. Ver observación en Cantigas de Santa María

Voces:

1

Cancioneros:

Data:

Segunda mitad siglo XIII

Referencias:

TEXTO


Gran fé devía óm' aver en Santa María.

E dest', amigos, un miragre direi
que fez a Virgen, Madre do alto Rei,
en un mõesteiro de Jerusalên, com' achei,
que fazer mandou aquesta Sennor que nos guía,
Gran fé devía óm' aver en Santa María.

Que sinagóga primeiro de judéus
foi, e vendêrona os maos encréus
aos santos Apóstolos, muit' amigos de Déus;
esta foi a primeira eigreja de Suría.
Gran fé devía óm' aver en Santa María.

Santa María en aquela sazôn
morava na vila en Monte Sïôn
e mandara aquela eigreja fazer entôn,
que foi depois de monges mui grande abadía.
Gran fé devía óm' aver en Santa María.

Stanza IVSyllables  IPA
Mas un tempo foi que ouvéran d' ermar
con fam' os monges aquel santo logar;
mas o séu abade lles disse: “Vaamos rogar
ant' aa Virgen que acórra a sa mongía.”
Gran fé devía óm' aver en Santa María.

Lógo o fezéron sen tardar de ren
e choraron muit' ant' a que nos mantên,
e toda aquela noite ar rezaron des ên
inos e cantigos todos a mui gran perfía.
Gran fé devía óm' aver en Santa María.

E outro día acharon tanto pan
que os ôrreos foron chẽos de pran,
que lles déu Santa María sen prender i afán,
ond' o convent' ouve quanto ên mestér avía.
Gran fé devía óm' aver en Santa María.

Mas depois a tempo lles avẽo mal,
que ouve na térra gran fame mortal,
assí que todos entôn cuidaran morrer sen al;
e o abade, muito chorando, lles dizía:
Gran fé devía óm' aver en Santa María.

“Nembre-vos, amigos, en com' outra vez
a gran mercee que vo-la Virgen fez
do triígo, que sabedes que tornou tan rafez,
que toda a gente do que nos déu guarecía.
Gran fé devía óm' aver en Santa María.

Porên lle roguemos que o Fillo séu
rógue, que aquel pan tan muito nos déu,
que nos acorrer queira en este ano tan gréu,
ca muito mais ca esto por ela nos faría.”
Gran fé devía óm' aver en Santa María.

E os monges todos fezéron assí
e oraron muito, per com' aprendí,
toda aquela noit'; e na luz acharon alí
mui gran cousa d' ouro no altar, que reluzía.
Gran fé devía óm' aver en Santa María.

O abade muito se maravillou
e ao tesoureiro empreguntou
se vir algũa gente que na eigreja entrou,
que tan gran tesouro com' aquel sigo tragía.
Gran fé devía óm' aver en Santa María.

El lle jurou muito par Nóstro Sennor
que nunca daquelo fora sabedor;
entôn o convento déu end' aa Virgen loor,
porque lle atán ben déu quanto mestér avía.
Gran fé devía óm' aver en Santa María.



MEDIATECA

Partituras

Midis

Discografía:

Enlaces:

Audios resaltados

Otros Audios

Videos resaltados:

Otros Videos: