Nunca ja pod’ aa Virgen ome tal pesar fazer

De Cancioneros Musicales Españoles
Revisión del 13:33 9 ene 2015 de Iria (discusión | contribuciones)
(dif) ← Revisión anterior | Revisión actual (dif) | Revisión siguiente → (dif)
Saltar a: navegación, buscar


FICHA DE LA OBRA

Observación General

Índice de autoridades:

  • Nunca ja pod’ aa Virgen ome tal pesar fazer
  • Cantigas de Santa María
  • Cantigas de Alfonso X el Sabio
  • Cantiga 104
  • Cancionero Cortesano
  • Siglo XIII

Autor del texto

La autoría no esta clara. Ver observación en Cantigas de Santa María

Autor música:

La autoría no esta clara. Ver observación en Cantigas de Santa María

Voces:

1

Cancioneros:

Data:

Segunda mitad siglo XIII

Referencias:

TEXTO


Nunca ja pód' aa Virgen óme tal pesar fazer,
como quen ao séu Fillo Déus coida escarnecer.

E o que o fazer coida, creed' aquesto por mi,
que aquel escarno todo á de tornar sobre si.
E daquest' un gran miragre vos direi, que éu oí
que fezo Santa María; oíde-mio a lezer:
Nunca ja pód' aa Virgen óme tal pesar fazer...

Aquesto foi en Galiza non á i mui gran sazôn,
que ũa sa barragãa ouve un escudeirôn;
e por quanto s' el casara, tan gran pesar ouv' entôn,
que con gran coita ouvéra o siso end' a perder.
Nunca ja pód' aa Virgen óme tal pesar fazer...

E con gran pesar que ouve foi séu consello buscar
enas outras sas vezinnas, e atal llo foron dar:
que sól que ela podésse ũa óstïa furtar
das da eigreja, que lógo o podería aver,
Nunca ja pód' aa Virgen óme tal pesar fazer...

Pois que lle tal ben quería. E ela tóste, sen al,
foi-se a ũa eigreja da Virgen espirital,
que nas nóssas grandes coitas nos guarda sempre de mal,
e diss' entôn que quería lógo comoiôn prender.
Nunca ja pód' aa Virgen óme tal pesar fazer...

E o crérigo sen arte de a comungar coidou;
mai-la óstïa na boca aquesta mollér guardou,
que per neũa maneira nona trociu nen passou,
e punnou quanto mais pode de se dalí lógu' erger.
Nunca ja pód' aa Virgen óme tal pesar fazer...

Pois que saiu da eigreja, os dedos entôn meteu
ena boca e tan tóste tirou-a end' e odeu
a óstïa ena touca; e nada non atendeu,
ante se foi muit' aginna por provar est' e veer
Nunca ja pód' aa Virgen óme tal pesar fazer...

Se lle disséran verdade ou se lle foran mentir
aquelas que lle disséran que lle farían vĩir
lóg' a ela séu amigo e ja mais nunca partir
dela se ja podería, e de con ela viver.
Nunca ja pód' aa Virgen óme tal pesar fazer...

E entrant' a ũa vila que dizen Caldas de Rei,
ond' aquesta mollér éra, per com' end' éu apres' ei,
avẽo ên mui gran cousa que vos óra contarei;
ca lle viron pelas toucas sangue vermello correr.
Nunca ja pód' aa Virgen óme tal pesar fazer...

E a gent' entôn dizía, quando aquel sangue viu:
“Di, mollér, que foi aquesto, ou quen te tan mal feriu?”
E ela maravillada foi tanto que est' oiu,
assí que nunca lles soube niũa ren responder.
Nunca ja pód' aa Virgen óme tal pesar fazer...

E pos a mão nas toucas, e sentiu e viu mui ben
que éra sangue caente, e disso assí porên:
“A mi non me feriu outre senôn queno mundo ten
en séu poder, por grand' érro que me ll' éu fui merecer”.
Nunca ja pód' aa Virgen óme tal pesar fazer...

Entôn contou-lles o feito, tremendo con gran pavor,
todo como ll' avẽéra; e déron porên loor
todos a Santa María, Madre de Nóstro Sennor,
e a séu Fillo bẽeito, chorando con gran prazer.
Nunca ja pód' aa Virgen óme tal pesar fazer...

A mollér se tornou lógo à eigreja outra vez,
e deitou-s' ant' a omagen e disse: “Sennor de prez,
non cates a méu pecado que mi o démo fazer fez.”
E lóg' a un mõesteiro se tornou monja meter.
Nunca ja pód' aa Virgen óme tal pesar fazer...


MEDIATECA

Partituras

Midis

Discografía:

Enlaces:

Audios resaltados

Otros Audios

Videos resaltados:

Otros Videos: